Podeu llegí la noticia sencera aquí.

1 INTRODUCCIÓ

En el marc de la promoció de la societat del coneixement, i amb una voluntat expressa de reduir la fractura digital existent a la societat andorrana, es vol generalitzar l’accés als serveis d’Internet a totes les llars.

Per això, s’estableixen les tarifes, per a una durada de dos anys, del servei d’accés a Internet sobre fibra òptica destinat al mercat residencial.

Un accés amb una quota d’abonament gratuïta, que inclou un consum de 2 GB de dades internacionals i 5 GB de dades nacionals i que permet navegar a una velocitat de 512 Kbps.

Un servei del qual en podran gaudir els clients que tinguin contractat el servei de telefonia fixa per fibra òptica o els clients que tinguin contractat el servei Som Telefonia + Televisió.

Per cada GB suplementari consumit de transit de dades Internet nacional i/o internacional Andorra Telecom cobrarà 1,00 €

Veure edicte sencer.

Llegeix al notícia sencera a Regio7.

1. Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
2. La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
3. La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
4. La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
5. Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
6. Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
7. Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
8. Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
9. Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
10. En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

La policia acusa Jaume Cabot, el denunciant, i un empleat de l’STA pel cas de les contrasenyes de 16.000 correus andorra.ad que havien quedat al descobert.

Per llegir la noticia sencera al Diari d’Andorra cliqueu aquí.

A l’Exposició International CES, la plataforma de llançament de nova tecnologia de Les Vegas, USA, el president del Fòrum d’Aplicacions USB va presentar el anomenat Super Speed USB.
L’augment de velocitat de transferència es de 10x, de 4,8 megabits per segon a 4,8 gigabits. Si al USB 2.0 elo cable disposaba de 4 línies, dues per dades, una per alimentació corrent i una per presa de terra, el Super Speed USB o USB 3.0 afegeix 5 línies més, de les quals i haurà dues per enviar  i dues per rebre dades, de manera que permet el tràfic en bidirecccional.
A USB 3.0 també han augmentat la intensitat de la corrent de 100 mil·liampers a 900, amb un nou protocol de recarrega dels dispositius molt més ràpid i un rendiment energètic molt més baix.
La compatibilitat amb els USB 2.0 està garantit.
En contra: el cable serà molt més gruixut  rígid, tipus ethernet rj45 classe 6.

ASMedia, Asus, Fujitsu, Gigabyte, HP, I/O Interconnect, LucidPort, Ratoc Systems, SIIG, Symwave i Western Digital han començat a fabricar productes certificats amb USB 3.0.

Adreça d’interès:  www.usb.org

Inicialment Google ho vendrà al públic directament a través d’Internet amb un preu d’uns 200$, totalment alliberat i sense acords amb operadores inicialment, l’avantatge d’això serà que Google podrà incorporar actualitzacions en el sistema sense dependre dels contractes amb les diferents companyes de tot el mon,  però avui a sortit una notícia de que hi ha un acord amb T-Mobile Usa, de moment ja està a disposició de molts empleats de Google.

Poc se sap encara de les característiques del Nexus però el que ha sortit a llum pública es que portarà el processador Snapdragon de 1 Ghz de Qualcomm , una pantalla tàctil Oled de 3,5 polsades sense teclat físic , prim com un HTC HD2 i una molt bona càmera de fotos.

Andorra queda en setena i dècima posició, respectivament, per endavant dels nostres veïns de França i Espanya.

Principals països de Velocitat de Pujada

• 1. Lituània 9.20 Mb / s
• 2. Japó 7.80 Mb / s
• 3. Bulgària 6.00 Mb / s
• 4. Letònia 5.95 Mb / s
• 5. Hong Kong 5.39 Mb / s
• 6. Romania 5.30 Mb / s
• 7. Andorra 5.15 Mb / s
• 8. Illes Aland5.12 Mb / s
• 9. Suècia 5.11 Mb / s
• 10. Eslovènia 5.00 Mb / s

Principals països de Velocitat de Baixada

• 1. República de De Corea 23.30 Mb / s
  
• 2. Japó 16.65 Mb / s
• 3. Letònia15.14 Mb / s
• 4. Illes Aland 14.78 Mb / s
• 5. Lituània 14.15 Mb / s
• 6. Suècia 13.99 Mb / s
• 7. Romania 13.98 Mb / s
• 8. Països Baixos 13.31 Mb / s
• 9. Bulgària 12.98 Mb / s
• 10. Andorra 12.48 Mb / s

ChromeOS

Avui toca parlar de Google Chrome OS, el nou sistema operatiu de Google (inicialment) dissenyat per funcionar en Netbooks.

Es de fet el primer sistema WebOS pur, es a dir, sistema operatiu basat en web. Fa un parell de dies parlavem de EyeOS, i en lloavem la idea i el funcionament, i en Manulinux ja ens apuntava que Chrome OS s’establia com un actor important en el futur proper i la nova forma d’entendre els ordinadors, i tenia força raó vistes les primeres impressions.

La tendencia es evident que va cap a la descentralització, l’ordinador no deixa de ser un mer dispositiu de presentació, mentre les aplicacions i les dades conviuen a la xarxa, o millor dit, al núbol.

La revolució proposada per ChromeOS es basa que, en aquests temps en que el ferro (Hardware) ha perdut el seu valor optar per la recuperació de les “terminals tontes” en que únicament hi ha un sistema mínim i, en aquest nou format, un navegador web. Tant les aplicacions com les dades resideixen al nubol, de fet, no ens importa on son, nosaltres tant sols les utilitzem.

Faltarà veure la dependència de dispositius on correrà, principalment netbooks i la resposta de la societat al nou paradigma.
Introducing the Google Chrome OS

‘Google Chrome OS’. Primeras imágenes oficiales

Want To Try Out Google Chrome OS For Yourself? Here’s How.

Es tractava de comprovar que una màquina podia dialogar amb un altra amb un nou protocol. Es tenia que escriure L-O-G. Van arribar la L i la O, al primer intent, va ser impossible amb la G. L’ordinador que es va utilitzar un Interface Message Processor, es avui dia una peça de museu. Kleinrock ha confessat que mai va imaginar a la seva avia utilitzant Internet. Aquest missatge es considera l’acte fundacional d’Internet. Sense ell, avui dia el mon es col•lapsaria, així de simple. Les empreses, els sistemes de defensa del països, el transport, l’oci, les telecomunicacions, l’ensenyança i la sanitat. En aquest temps de constants invencions hi ha tres aplicacions bàsiques segons molta gent, el correu electrònic, la WWW i el sistema d’intercanvi d’arxius P2P.