* he modificat la data d’entrada d’aquesta publicació. Els internautes han respost ahir a aquesta noticia del setembre del 2009 en lloc de la que vaig publicar fa dos díes.

La policia acusa Jaume Cabot, el denunciant, i un empleat de l’STA pel cas de les contrasenyes de 16.000 correus andorra.ad que havien quedat al descobert.

Per llegir la noticia sencera al Diari d’Andorra cliqueu aquí.

Ahir vaig llegir al 7dies, a l’apartat Noves Tecnologies, que la web de Jamendo ofereix música de franc i legal.
Com per fi he donat de baixa la línia que tinc a casa, una ADSL Start de 50 hores amb un “ample” de banda de 256 K, i he posat la fibra òptica, vaig decidir visitar la pàgina i veure que oferia.
A la pàgina es castellà diuen: “Los artistas de Jamendo te permiten escuchar, descargar y compartir su música. Es libre, legal e ilimitado”.

Logo de Jamendo

Si accedeixes als àlbums pots baixar-te fins a 31.893 àlbums.
Tota la música està sota un dels sis tipus de llicències Creative Commons.
També disposen de tarifes econòmiques per establiments comercials, projectes multimèdia, documentals, web, etc.
I finalment a “Albums” cliqueu a cerca avançada i a “Por país” trieu Andorra i cliqueu a “Ok”. O cliqueu directament aquí
Trobareu 28 àlbums fets a Andorra.
I la SGAE ? ni 1 cèntim !!!

El Diari d’Andorra publica avui que la investigació judicial conclou que el ‘cas andorra.ad’ va ser un muntatge però no aclareix d’on va sortir l’arxiu amb els mots clau.

Podeu llegir la noticia sencera aquí.

Doncs si, podem saber quin ritme té la nostra web simplement posant l’Url a la web de Codeorgan, segons el seu creador “Utilitzo un complex algoritme per definir la tonalitat, a l’estil d’un sintetitzador i el patró rítmic més apropiat per a cada pàgina”.

La web agafa el contingut de text i ho processa en tres parts: primer escaneja els continguts i elimina tots els caràcters que no es troben en l’escala musical, o sigui, tot menys de les lletres A a G, desprès analitza els caràcters restants per trobar la nota més utilitzada i si es un número par, la pàgina es traduïda a l’escala pentatònica major amb aquesta nota, si es senat, a la pentatònica inferior.

En segon lloc la web defineix quin sintetitzador ha d’utilitzar, això es treu del número total de caràcters utilitzats en la pàgina web, disposa de 10 efectes de sintetitzador i es tria el ritme en funció del percentatge de continguts.

Per últim, selecciona el loop de ritme, dels 10 que disposa,  en funció del rati de caràcters de la pàgina en contraposició al número de caràcters que son notes musicals, un cop processat tot, Voilà !!  ja tenim una música que es genera en funció del que tenim a la nostra web, serà ambience, trance, pop, rock, ambiental….. una manera curiosa de saber quin ritme tenim a Internet.

www.codeorgan.com

Un grup holandès de programadors ha desenvolupat PleaseRobMe, un servei que intenta determinar quines cases estan buides, en funció de lo que publiquem a Twitter, Buzz, etc.
Cal que revisem les condicions de privacitat de  les xarxes socials que utilitzem, però sobre tot cal que utilitzem el sentit comú.
Abans la gent es preocupava de deixar alguna llum encesa o bé la radio, demanaven a un veí que els  buides la bústia, la de casa no l’email, per tal de que els possibles lladres no detectessin que la casa està buida.
Avui publiquen el dia que marxem, a on anem i quin dia tornem.
Si us plau, robeu-me !!!

França s’uneix a Alemanya i adverteix dels riscos de seguretat d’utilitzar el navegador Internet Explorer, sobretot en la seva versió 6 que desprès d’un maliciós atac contra Google, Microsoft assegura que el seu navegador Internet Explorer 8, es el navegador més segur.

França però s’ha fet reso de l’advertència feta pel govern Alemany de garantir la seguretat del usuaris de Internet Explorer. Una agencia governamental francesa, CERTA, supervisa les amenaces informàtiques i ha advertit contra l’ús de totes les versions del navegador Internet Explorer de Microsoft.

Alemanya ja va advertir als usuaris la passada setmana després que el codi maliciós utilitzat contra Google es fes públic. Cliff Evans, cap de seguretat i privacitat de Microsoft, va dir en declaracions a BBC News, que el navegador Internet Explorer8 es el navegador més segur del mercat i fins ara l’empresa ha detectat codis maliciosos dirigits a la versió anterior del seu navegador, el risc es mínim, un usuari amb el IE6 hauria de visitar una pàgina web en perill.

Tot i això, investigadors de seguretat adverteixen que la vulnerabilitat ha sigut utilitzada només en IE6, però podria canviar això, per tant, Graham cluley de l’empresa de seguretat SOPHOS, va advertir als usuaris de Internet que vagin en compte de no clicar els enllaços en els correus electrònics no demanats i que actualitzin el seu navegador sovint.

Aquesta apreciació es el que ha afirmat la ministra de Justícia alamana, Sabine Leutheusser-Schnarrenberger, en una entrevista en la revista Der Spiegel i que Google podria trobar-se amb accions legals si no es torna més transparent.

A la ministra li preocupa que Google estigués acumulant massa poder i informació sobre els ciutadans a través de Google Earth i Google Llibres, “el cercador està creixent i adquirint la forma d’un monopoli gegant, similar a Microsoft”, va comentar, “la meva primera reacció es prohibir-lo o aturar-lo. Però si que m’agradaria que hagués més transparència i garantir que els usuaris sàpiguen que està succeint amb les seves dades”, també comenta, “es obligació de les empreses dur-lo a terme. Es té que millorar moltes coses encara en aquest àmbit. Si això no succeïes aviat, s’haurà d’actuar com a legisladors”.

La ministra Leutheusser ja va exercir el càrrec de ministra de Justícia entre els anys 1992 i 1996, però va tenir que renunciar al càrrec en protesta per les mesures que el seu executiu  va aprovar en favor de tenir més poder per espiar i recopilar informació dels ciutadans.

Un portaveu de Google a Alemanya va dir que “Oferir als usuaris una total transparència es part fonamental de la seva política d’empresa i que des de Google es treballa contínuament per introduir millores en aquest sentit”.

Abans d’introduir a Internet les dades de la targeta de crèdit o la seva informació personal confidencial, els consumidors volen confirmar que estan en el lloc desitjat i que la seva informació està protegida. A més de la barra verda, els navegadors d’alta seguretat mostren en el certificat SSL amb Extended Validation el nom de l’organització autenticada i la CA que el va emetre. Aquestes característiques són visibles immediatament i donen confiança als clients per completar les seves transaccions.
Pyrénées es pren seriosament la seguretat hi a instal·lat un certificat d’alta seguretat SSL amb Extended Validation al seu comerç virtual CompraSuperFàcil.

Informació del certificat amb Firefox

Informació del certificat amb Explorer

Més_informació_de_certificats_a_la_web_de_MyP.

Ja es poden registrar dominis web amb Ç, Ñ, accents o dièresi
Noves normes comunitàries adoptades per la Comissió Europea
11/12/2009

Adéu a les pàgines web sense ç
La lletra ‘ç’, ‘ñ’, els accents o les dièresis ja poden formar part del nom d’un domini ‘. Eu’ gràcies a les noves normes comunitàries adoptades per la Comissió Europea que autoritzen als usuaris d’Internet ia les empreses a utilitzar en aquests noms els caràcters de les 23 llengües oficials de la UE, inclosos els ciríl · lics i grecs.

Fins ara, els noms registrats sota el domini ‘. Eu’ només podien constar dels caràcters de la ‘a’ a la ‘z’, dels dígits del ‘0 ‘al ‘9′ i del signe ‘-’. Això suposava, per exemple, que els txecs només podien utilitzar 27 de 42 caràcters i els lituans, 23 32.

Ara és possible registrar noms amb caràcters com ara ‘ç’, ‘ñ”, ‘à’, ‘a’, ‘ä’, ‘?’ o ‘?’ sota ‘. eu’. Els ciutadans i les empreses de la UE podran registrar noms de domini en alfabets diferents del llatí, el que resulta fonamental per a llengües com el grec i el búlgar. En l’actualitat, Bulgària presenta la xifra més baixa de dominis ‘. Eu’ registrats, amb 9.578.

El nombre de noms de domini ‘. Eu’ va créixer l’11% tant en 2007 com el 2008. A això va contribuir a la rebaixa dels costos de registre de 10 a 5 euros el 2007, ia 4 euros el 2008. ‘. eu’ està creixent amb especial rapidesa en l’Europa de l’est, amb un augment del nombre de dominis xifrat en el 149% a Polònia entre 2006 i 2008 i en el 142% a Lituània.

‘. eu’ s’ha convertit en el quart domini territorial de primer nivell més popular d’Europa, després dels d’Alemanya (. de), el Regne Unit (. uk) i els Països Baixos (. nl). I és el novè domini més utilitzat de tot el món. Els països amb més dominis registrats són Alemanya, Països Baixos, Regne Unit, França, Polònia i Itàlia. Espanya ocupa l’onzena posició amb 70.390 noms de domini registrats.

A la web http://www.speedtest.net/global.php es dona a conèixer el resultat mundial de test de velocitat de pujada i baixada d’ample de banda realitzada amb més de 30 milions de proves mensuals.

Andorra queda en setena i dècima posició, respectivament, per endavant dels nostres veïns de França i Espanya.

Principals països de Velocitat de Pujada

• 1. Lituània 9.20 Mb / s
• 2. Japó 7.80 Mb / s
• 3. Bulgària 6.00 Mb / s
• 4. Letònia 5.95 Mb / s
• 5. Hong Kong 5.39 Mb / s
• 6. Romania 5.30 Mb / s
• 7. Andorra 5.15 Mb / s
• 8. Illes Aland5.12 Mb / s
• 9. Suècia 5.11 Mb / s
• 10. Eslovènia 5.00 Mb / s

Principals països de Velocitat de Baixada

• 1. República de De Corea 23.30 Mb / s
  
• 2. Japó 16.65 Mb / s
• 3. Letònia15.14 Mb / s
• 4. Illes Aland 14.78 Mb / s
• 5. Lituània 14.15 Mb / s
• 6. Suècia 13.99 Mb / s
• 7. Romania 13.98 Mb / s
• 8. Països Baixos 13.31 Mb / s
• 9. Bulgària 12.98 Mb / s
• 10. Andorra 12.48 Mb / s