Aquesta setmana ha entrat en funcionament la primera xarxa mòbil 4G del món. L’operador telefònic TeliaSonera l’ha posat en marxa a les ciutats d’Oslo i Estocolm. Aquesta, mitjançant la tecnologia LTE (Long Term Evolution) ens permet en una primera fase descàrregues a velocitats de fins a 100 Mbits/seg. de punta, i velocitats de funcionament entre 30 i 80 Mbits, peró que en un futur proper poden arribat a velocitats força superiors, fins a 300 Mbits/segon, que serien perque ens entenguem 3 connexions de fibra òptica com les que s’estan desplegant a Andorra.

Aquesta nova tecnologia porta un pas mes enllà l’Internet mòbil i l’equipara totalment al de les línies tradicionals. Amb aquesta, queden totalment desfassades les actuals conexions a internet, per a reforçar l’internet mòbil i deixar de costat la dependència de les infrastructures físiques (ADSL, Fibra Òptica…) per gaudir (realment) de la banda ampla mòbil.

Els avantatges son nombrosos, des de nous continguts al mòbil, passant per TV en temps real, serveis de videoconferència amb qualitat òptima, accés a continguts en línia, etc… Per una altra banda, també possilibitarà l’accés a alta velocitat des de llocs amb problemes per fer-hi arribar linies convencionals, com poblacions d’alta muntanya, zones poc poblades,…

Tanmateix, en l’actualitat, la seva utilització es limita a ordinadors amb un adaptador USB fabricat per Samsung, però en un segon terme, existiran terminals mòbils equipats amb aquesta tecnologia.

Araja tant sols faltarà veure quant trigarà en arribar per les nostres contrades la nova tecnologia, i sobretot els costos que comportarà la seva utilització.

4G | TeliaSonera
TeliaSonera first in the world with 4G services

Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors de Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que …

1 .- Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva ia la llibertat d’expressió.

2 .- La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert en l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial-un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.

3 .- La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint traves a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.

4 .- La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5 .- Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i a Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6 .- Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaços, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaços per tal que diuen perseguir.

7 .- Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el coneixement humà continuï sent lliure.

8 .- Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.

9 .- Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel lectual orientada a la seva fi: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10 .- En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es facin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Aquest manifest, elaborat de forma conjunta per diversos autors, es de tots i de ningú. Si vols, afegeix-t’hi  difonent aquest manifest al teu bloc, Twitter, en xarxes socials, en fòrums o imprimeix-lo i reparteix-lo.

ChromeOS

Avui toca parlar de Google Chrome OS, el nou sistema operatiu de Google (inicialment) dissenyat per funcionar en Netbooks.

Es de fet el primer sistema WebOS pur, es a dir, sistema operatiu basat en web. Fa un parell de dies parlavem de EyeOS, i en lloavem la idea i el funcionament, i en Manulinux ja ens apuntava que Chrome OS s’establia com un actor important en el futur proper i la nova forma d’entendre els ordinadors, i tenia força raó vistes les primeres impressions.

La tendencia es evident que va cap a la descentralització, l’ordinador no deixa de ser un mer dispositiu de presentació, mentre les aplicacions i les dades conviuen a la xarxa, o millor dit, al núbol.

La revolució proposada per ChromeOS es basa que, en aquests temps en que el ferro (Hardware) ha perdut el seu valor optar per la recuperació de les “terminals tontes” en que únicament hi ha un sistema mínim i, en aquest nou format, un navegador web. Tant les aplicacions com les dades resideixen al nubol, de fet, no ens importa on son, nosaltres tant sols les utilitzem.

Faltarà veure la dependència de dispositius on correrà, principalment netbooks i la resposta de la societat al nou paradigma.
Introducing the Google Chrome OS

‘Google Chrome OS’. Primeras imágenes oficiales

Want To Try Out Google Chrome OS For Yourself? Here’s How.

Un dels termes de moda en els últims temps en les TI és sens dubte el cloud computing, terme assignat a l’evolució de les aplicacions d’escriptori i la seva migració cap al núbol d’Internet. Entre les aplicacions més corrents que podem trobar sota aquest concepte tenim aplicacions d’escriptori i ofimatica, aplicacions ERP/CRM i aplicacions Groupware. Avui ens centrarem en la part d’escriptori i ofimàtica, que probablement és la part més interessant per al gran public. Dins aquest camp,  un dels grans impulsors d’aquesta tendencia i sens dubte un dels actors principals d’aquest nou escenari és Google, que amb les seves aplicacions en línia, especialment amb Docs s’ha erigit com a líder indiscutible en aquest camp.

Tanmateix, hi ha altres solucions, avui dia realment mandures, i altres pot ser no tant, com per exemple el projecte de Microsoft de portar l’escriptori a la xarxa. Peró no es aquest projecte el que ens interessa avui. El projecte en que he posat el punt de mira es eyeOS.

eyeOS és un projecte de codi lliure basat en tecnologies online , i de fet ens trobem un conjunt d’aplicacions força complert per el sistema que tenim. De fet, disposarem d’un escriptori en línia amb les eines més habituals d’aquest, com poden ser un processador de textes, un programari de fulls de càlcul, agenda, calendari, editor de presentacions, client de correu, lector rss, navegador web, jocs,….

El que ens permet tot això és la possibilitat d’accedir a les nostres aplicacions i les nostres dades independentment d’on estem i amb quin dispositiu hi accedim, ja que sempre accedirem al nostre escriptori.

Molts pensareu que tot això ja ho teniu amb Google Docs, i efectivament teniu raó, però el que fa eyeOS diferent es que, com hem apuntat anteriorment, es tracta de codi lliure, i es pot instalar on us convingui sense d’haver de dependre d’un proveïdor o un sistema concret. En aquest apartat, la solució més raonable, especialment a nivell empresarial, és el de tenir-ho en un servidor dedicat situat en centres de dades per la disponiobilitat d’accés i ample de banda, i d’aquesta forma fer possible la seva utilització des de qualsevol punt de la xarxa.

Un altre avantatge qua ens ofereix l’aproximació d’eyeOS al cloud  computing és la confidencialitat de les dades, ja que tenim la possibilitat de tenir-les en un entorn controlat i securitzat exclusiu per nosaltres i evitem tenir dades on pot ser susceptible de control o d’accessos no desitjats.

Tanmateix, per a l’usuari final interessat en utilitzar el sistema o bé per provar-lo i veure’l funcionant, existeix la possibilitat de crear-ce un compte gratuït directament als servidors  públics de eyeOS.

Enllaços d’interés

eyeOS – Sistema operatiu Web

eyeOS public server

Entrevista a Pau Garcia-Milà, de eyeOS

Google Docs

Aquest migdia,m hem patit un problema als Firewalls de MyP. L’informe de l’avaria es el següent.

Inicialment s’ha reportat un problema als sistemes tallafocs de connexió de la xarxa pública de MyP.

Desprès de diverses proves, s’ha descartat un problema de maquinari, centrant la cerca en possibles problemes de programari. No s’ha detectat cap problema aparent, per tant s’ha procedit a aïllar les diferents xarxes del sistema per d’aquesta manera esbrinar on estava localitzat l’error. Posteriorment s’ha detectat i aïllat l’error en un servidor d’un client que provocava que els sistemes tallafocs deixessin de funcionar quan aquest estava connectat a la xarxa. Els sistemes han començat a funcionar parcialment a les 14:00, quedant el servei totalment operatiu a les 15:00 hores, moment en que s’ha donat la incidència com tancada.

Preguem disculpin les molèsties que els hagi pogut ocasionar.

Si teniu algun dubte, ens podeu contactar per les vies habituals, o bé deixant un comentari a sota.

Ahir van publicar al blog de S21sec una interessant entrada amb consells per protegir la nostra intimitat a les xarxes socials. Aquesta entrada m’ha fet recordar la iniciativa de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades (apda) en el passat Dia Europeu de la Protecció de Dades en que va distribuir un tríptic destinat especialment als joves i adolescents, emprenent amb això una tasca divulgativa es termes de protecció de dades, especialment entre la població més exposada als seus perills realment necessària..

Amb la important penetració de les xarxes socials, especialment durant el darrer any, i la tendència a a seguir creixent, cal estar molt alerta als perills a què ens exposem, i quines mesures convé prendre per protegir la nostra privacitat. Tot sovint menystenim la nostra privacitat, no li donem importància a certes actituds temeràries que ens poden posar en perill.

Des d’aqui pot semblar que es un atac frontal a les xarxes socials i a la web 2.0, però s’ha de reconèixer que son eines realment útils i productives sempre i quan es prenguin algunes precaucions a l’hora d’accedir-hi i de publicar-hi informació i ser totalment conscients de les conseqüències per evitar posteriors penediments. De fet, quan vaig rebre una petició d’agregació de la meva sogra al facebook, se’m van posar els pels de punta, pensant que tindria accés a tota un sèrie d’informació a la qual no tenia clar que l’hi volgués donar, però tanmateix tampoc m’interessava provocar un incident familiar per això. Aqui hi ha qui frivolitzaria i diria “Si no tens res a amagar, no hi has de patir”. Jo realment no considero que tingui res a amagar, però tampoc considero que hagi d’esbandir a tord i a dret la meva vida i les meves dades, com molta gent esta fent inconscientment, i posant-se en perill a atacs de suplantacions de personalitat, segrest de comptes, estafes, …. (Només cal veure les notícies).

Un altre factor que no solem tenir en compte en les webs de xarxes socials es que tot sovint es troben en països en que les lleis de protecció de dades personals, estan molt per sota dels estàndards als que estem acostumats a Andorra / Espanya / Europa, i en molts casos ni tant sols existeixen, donant total impunitat als propietaris de les webs a fer el que vulguin amb les dades que els hi entreguem (lliurement). Un clar exemple ha estat la notícia de que Facebook pretenia apropiar-se directament de totes les dades dels seus usuaris, que després varen rectificar degut a la reacció d’aquests, totalment justificada al meu parer.

Amb tot això només he pretés  insistir una mica més en el fet que abans de publicar qualsevol cosa a la xarxa, ens ho hem de pensar dues vegades, i que tot sovint, aquesta informació pot acabar en mans d’algú que no és a qui anava destinat.

Us deixo uns enllaços on trobareu informació sobre les precaucions a prendre enfront de les xarxes socials i de protecció de dades personals.

Consejos para proteger tu intimidad en redes sociales

Navega Segur

Agència Andorrana de Protecció de Dades

Debian

Després de casi dos anys del llançament de l’anterior, Debian ha lliberat la nova versió de la seva distribució, Debian GNU/Linux 5.0, també conegut com “lenny“.

Per aquells que no esteu familiaritzats amb les distribucions Linux, Debian és una  de les distribucions “font” del sistema, es a dir, es tracta d’una distribució creada i mantinguda des de zero, i partint d’aquesta han nascut altres distribucions, algunes tant conegudes com el LiveCD Knoppix, o una altra que en els darrers temps esta adquirint molta fama, totalment merescuda, que es la família Ubuntu.

La importància d’aquest fet es que Debian, abans de lliberar una nova versió i posar-li l’etiqueta de “stable” ha de passar una sèrie de fases de control d’estabilitat i seguretat que fan que el procés sigui molt lent. De fet, tant sols cal veure que des de la creació de la distribució al 1993 tant sols han aparegut 5 versions.

En quant a MyP, gran part dels servidors que tenim, tant servidors dedicats com tot el sistema propi està basat en aquest programari. Per tant, aquest canvi ens permetrà la posada al dia i la pujada de versions del software que utilitzem als servidors amb les noves versions incloses a la nova distribució.

La notícia a Debian: Llançament de Debian GNU/Linux 5.0

Relacionat: GNU/Linux distro timeline

Aquest matí s’ha realitzat un nou esmorzar d’innovació dels organitzats per la OIE. En aquest cas, com ja us havíem avançat, tractava de l’e-commerce, amb el  reclam de com vendre més.

La ponència l’ha iniciat el Sr. Jean Paul Crenn, membre fundador  i assessor de CIRVAD, associació que agrupa les empreses de e-commerce de la regió Migdia-Pirineus. Dins la seva intervenció, voldria destacar algunes idees i conceptes dels que ens hi ha exposat. Entre elles, he trobat força reveladora, i alhora imprescindible per la implantació i sobretot, èxit en un projecte de comerç virtual es l’excel·lència. Aquesta paraula tant vaga, que denota tot allò que fa que un producte o servei destaqui enfront altres per la seva qualitat i el seu grau eminent. Per què l’excel·lència?  És necessària perquè estem en un medi en que no hi ha pràcticament diferències entre un comerç i un altre, cosa que provoca que constantment se’ns estigui comparant amb els millors (Amazon, FNAC,…) i exigint un nivell de qualitat en tots els sentits equivalent, tant si som un petit comerç que serveix 10 comandes mensuals des d’un programari lliure con pot ser l’OSCommerce,  com si es tracta de la mateixa Amazon amb tota una legió de desenvolupadors al darrera cercant sempre la innovació i els trets que marquen la diferència.

Un altre concepte destacable introduït en la seva intervenció és que si ens enfrontem a un projecte de creació d’un comerç virtual, l’hem de considerar com el que és, un negoci. Com a tal, és convenient tenir clara una inversió, la creació d’un pla de negoci (Business plan) realista, dedicació exclusiva, i de fet, tenir clar que el funcionament ha de ser el mateix que el d’una botiga a l’Avinguda Meritxell, amb les seves inversions, les seves despeses i els seus beneficis. L’única diferència és el mitjà com s’arriba als clients i que en aquest mitjà trobem un Retorn de la Inversió (ROI) molt més ràpid que en els establiments convencionals. Dins la mateixa dinàmica, ha reflectit els errors més habituals  que es cometen, com no tindre en compte l’anterior, voler innovar excessivament, voler ser els primers, entre altres. Realment no és necessari inventar res ni fer grans inversions en innovació.

Cal destacar dins el balanç de l’esmorzar la importància del Marketing. És la base de funcionament d’un negoci online, i com a tal, on haurem d’invertir-hi la majoria de recursos. Com  a eines destacades, s’han apuntat a la compra de paraules a Google AdSense per una banda i l’enviament de emails per una altra. En aquest aspecte, hi estic parcialment d’acord, i en el torn de precs i preguntes se m’ha confirmat, Adsense no sempre és efectiu respecte al nostre objectiu final, vendre, especialment en els temps que corren en que estan apareixent fortes controvèrsies respecte a l’arbitrarietat de Google en alguns casos a l’hora de retirar webs de Adwords, com ha estat el cas de Mangas Verdes resumit al blog Merodeando de Julio Alonso, i l’augment del frau als clicks (Click Fraud) que arriba al 17,1% al tercer quadrimestre del 2008 segons ClickForensics.  Una bona estratègia de marketing online, en cap cas ha d’ignorar o deixar de banda  les estratègies d’optimització del lloc per els buscadors (SEO) i aconseguir bons posicionament en aquests. En quant al correu electrònic, és una eina que s’ha de mesurar molt el seu ús en campanyes de marketing per no caure el la qualificació de “Spammer”. Per això és necessari mesurar les comunicacions, cosa gens fàcil en una via que “no costa diners”, i sense caure tampoc en l’oblit dels nostres clients, i donant-los sempre alguna cosa que considerin d’utilitat per mantenir la seva atenció.

La segona ponència de l’esmorzar venia per part del sots director de Comerç Exterior de Servei de  Duana, el Sr. Raül Bartolí. En la seva intervenció ha posat de relleu el recolzament del servei en el desenvolupament de noves iniciatives lligades al comerç via internet amb eines com la declaració simplificada via internet, la qual facilita i abarateix els tràmits d’exportació i redueix els coeficients d’exportació d’un 40% que retenia el govern en les importacions un cop es tornaven a exportar fins un 5% actualment, facilitant a les empreses la possibilitat de mantenir preus competitius amb una càrrega fiscal assumible a l’hora de fer negocis en línia.

Per últim ha intervingut el Sr. Domènec Borra que ens ha explicat breument el cas dèxit d’un comerc electrònic de accessoris de moto, intervenció que no ha fet res més que ratificar el que s’havia exposat amb anterioritat.

Referencies:

L’e-comerç, una oportunitat de negoci internacional des d’Andorra

Bé, potser una mica tard, però m’he estimat més veure que deien els “gurus” de les tecnologies de la informació al respecte abans d’atrevir-me a dir la meva. La petita diferència es que intentaré agafar com a marc d’aplicació a Andorra.

Per determinar les tendències per aquest any, tindrem en compte el que auguren els estudiosos d’aquests temes a l’estranger per una banda, la actual situació de recessió econòmica, i el marc nacional en que ens movem.

Entre les tendències més destacades, trobem l’estalvi de costos per les empreses, on va agafant cada cop més rellevància el “Cloud Computing”, on les empreses accedeixen a les seves aplicacions mitjançant Internet. Una altra imatge força relacionada amb aquest es la desvinculació de les empreses del software llicenciat. Aquest realment tindrà els dies comptats amb les noves tendències, sobretot impulsades per el creixement i la millora de comunicacions a Internet i l’ampliació d’amples de banda, que a Andorra té un clar protagonista, la fibra òptica que esta desplegant Andorra Telecom a les llars del país, cosa que marcarà una altra de les tendències clares per aquest any.  La substitució del programari a l’empresa i els grans servidors empresarials, s’aniran desplaçant cap a  centres de dades, on a més ens oferiran el programari com a servei, amb el que en lloc de pagar caríssimes llicències d’ús que ens lliguen de per vida a un desenvolupament, ens permetran tindre programaris avançats i mantinguts permanentment amb un cost fixe mensual tei/o anual allotjant en servidors dedicats, o bé en servidors en hosting/housing a Datacenters, o centres de procés de dades, equipats amb les últimes tecnologies en comunicacions i seguretat per oferir la més alta disponibilitat de les aplicacions i de les dades.

L’altra tendència que crec que a Andorra durant el proper any tindrà un gran protagonisme és la implantació de solucions de mobilitat avançades, especialment, a treure més partit del que els terminals mòbils ens ofereixen, i a aprofitar-ne millor les capacitats, amb serveis de sincronització de dades sobre el aire i serveis push de correu.