Abans d’introduir a Internet les dades de la targeta de crèdit o la seva informació personal confidencial, els consumidors volen confirmar que estan en el lloc desitjat i que la seva informació està protegida. A més de la barra verda, els navegadors d’alta seguretat mostren en el certificat SSL amb Extended Validation el nom de l’organització autenticada i la CA que el va emetre. Aquestes característiques són visibles immediatament i donen confiança als clients per completar les seves transaccions.
Pyrénées es pren seriosament la seguretat hi a instal·lat un certificat d’alta seguretat SSL amb Extended Validation al seu comerç virtual CompraSuperFàcil.

Informació del certificat amb Firefox

Informació del certificat amb Explorer

Més_informació_de_certificats_a_la_web_de_MyP.

Aquesta setmana ha entrat en funcionament la primera xarxa mòbil 4G del món. L’operador telefònic TeliaSonera l’ha posat en marxa a les ciutats d’Oslo i Estocolm. Aquesta, mitjançant la tecnologia LTE (Long Term Evolution) ens permet en una primera fase descàrregues a velocitats de fins a 100 Mbits/seg. de punta, i velocitats de funcionament entre 30 i 80 Mbits, peró que en un futur proper poden arribat a velocitats força superiors, fins a 300 Mbits/segon, que serien perque ens entenguem 3 connexions de fibra òptica com les que s’estan desplegant a Andorra.

Aquesta nova tecnologia porta un pas mes enllà l’Internet mòbil i l’equipara totalment al de les línies tradicionals. Amb aquesta, queden totalment desfassades les actuals conexions a internet, per a reforçar l’internet mòbil i deixar de costat la dependència de les infrastructures físiques (ADSL, Fibra Òptica…) per gaudir (realment) de la banda ampla mòbil.

Els avantatges son nombrosos, des de nous continguts al mòbil, passant per TV en temps real, serveis de videoconferència amb qualitat òptima, accés a continguts en línia, etc… Per una altra banda, també possilibitarà l’accés a alta velocitat des de llocs amb problemes per fer-hi arribar linies convencionals, com poblacions d’alta muntanya, zones poc poblades,…

Tanmateix, en l’actualitat, la seva utilització es limita a ordinadors amb un adaptador USB fabricat per Samsung, però en un segon terme, existiran terminals mòbils equipats amb aquesta tecnologia.

Araja tant sols faltarà veure quant trigarà en arribar per les nostres contrades la nova tecnologia, i sobretot els costos que comportarà la seva utilització.

4G | TeliaSonera
TeliaSonera first in the world with 4G services

Google llençarà a principis del 2010, probablement el 5 de gener,  el seu propi mòbil, s’anomenarà Nexus One, es fabricat per la casa taiwanesa HTC i portarà com a sistema operatiu l’Android.

Inicialment Google ho vendrà al públic directament a través d’Internet amb un preu d’uns 200$, totalment alliberat i sense acords amb operadores inicialment, l’avantatge d’això serà que Google podrà incorporar actualitzacions en el sistema sense dependre dels contractes amb les diferents companyes de tot el mon,  però avui a sortit una notícia de que hi ha un acord amb T-Mobile Usa, de moment ja està a disposició de molts empleats de Google.

Poc se sap encara de les característiques del Nexus però el que ha sortit a llum pública es que portarà el processador Snapdragon de 1 Ghz de Qualcomm , una pantalla tàctil Oled de 3,5 polsades sense teclat físic , prim com un HTC HD2 i una molt bona càmera de fotos.

Ja es poden registrar dominis web amb Ç, Ñ, accents o dièresi
Noves normes comunitàries adoptades per la Comissió Europea
11/12/2009

Adéu a les pàgines web sense ç
La lletra ‘ç’, ‘ñ’, els accents o les dièresis ja poden formar part del nom d’un domini ‘. Eu’ gràcies a les noves normes comunitàries adoptades per la Comissió Europea que autoritzen als usuaris d’Internet ia les empreses a utilitzar en aquests noms els caràcters de les 23 llengües oficials de la UE, inclosos els ciríl · lics i grecs.

Fins ara, els noms registrats sota el domini ‘. Eu’ només podien constar dels caràcters de la ‘a’ a la ‘z’, dels dígits del ‘0 ‘al ‘9′ i del signe ‘-’. Això suposava, per exemple, que els txecs només podien utilitzar 27 de 42 caràcters i els lituans, 23 32.

Ara és possible registrar noms amb caràcters com ara ‘ç’, ‘ñ”, ‘à’, ‘a’, ‘ä’, ‘?’ o ‘?’ sota ‘. eu’. Els ciutadans i les empreses de la UE podran registrar noms de domini en alfabets diferents del llatí, el que resulta fonamental per a llengües com el grec i el búlgar. En l’actualitat, Bulgària presenta la xifra més baixa de dominis ‘. Eu’ registrats, amb 9.578.

El nombre de noms de domini ‘. Eu’ va créixer l’11% tant en 2007 com el 2008. A això va contribuir a la rebaixa dels costos de registre de 10 a 5 euros el 2007, ia 4 euros el 2008. ‘. eu’ està creixent amb especial rapidesa en l’Europa de l’est, amb un augment del nombre de dominis xifrat en el 149% a Polònia entre 2006 i 2008 i en el 142% a Lituània.

‘. eu’ s’ha convertit en el quart domini territorial de primer nivell més popular d’Europa, després dels d’Alemanya (. de), el Regne Unit (. uk) i els Països Baixos (. nl). I és el novè domini més utilitzat de tot el món. Els països amb més dominis registrats són Alemanya, Països Baixos, Regne Unit, França, Polònia i Itàlia. Espanya ocupa l’onzena posició amb 70.390 noms de domini registrats.

A la web http://www.speedtest.net/global.php es dona a conèixer el resultat mundial de test de velocitat de pujada i baixada d’ample de banda realitzada amb més de 30 milions de proves mensuals.

Andorra queda en setena i dècima posició, respectivament, per endavant dels nostres veïns de França i Espanya.

Principals països de Velocitat de Pujada

• 1. Lituània 9.20 Mb / s
• 2. Japó 7.80 Mb / s
• 3. Bulgària 6.00 Mb / s
• 4. Letònia 5.95 Mb / s
• 5. Hong Kong 5.39 Mb / s
• 6. Romania 5.30 Mb / s
• 7. Andorra 5.15 Mb / s
• 8. Illes Aland5.12 Mb / s
• 9. Suècia 5.11 Mb / s
• 10. Eslovènia 5.00 Mb / s

Principals països de Velocitat de Baixada

• 1. República de De Corea 23.30 Mb / s
  
• 2. Japó 16.65 Mb / s
• 3. Letònia15.14 Mb / s
• 4. Illes Aland 14.78 Mb / s
• 5. Lituània 14.15 Mb / s
• 6. Suècia 13.99 Mb / s
• 7. Romania 13.98 Mb / s
• 8. Països Baixos 13.31 Mb / s
• 9. Bulgària 12.98 Mb / s
• 10. Andorra 12.48 Mb / s

Google va llança ahir oficialment les primeres versions beta del seu popular navegador d’Internet per a les plataformes Linux i Mac. Fins a ara els usuaris d’ambdós sistemes sol tenien disponibles versions de desenvolupament, però les noves estan ja destinades al públic general.

A més, Google Chrome va estrena també ahir de forma oficial la beta del seu sistema d’extensions, les quals permeten afegir tot tipus de funcionalitats noves al navegador. De moment hi ha més de 300 disponibles, encara que solament per a Windows i Linux.

MyP a desenvolupat el nou portal del Club Nàutic Andorra que a dissenyat l’empresa Aon Global Grup. El portal presenta un disseny modern i atractiu, navegació fàcil i intuïtiva, amb un Gestor de Continguts fàcil d’utilitzar i que permet diferents rols d’usuari, que poden estar centralitzats o descentralitzats.
El portal ha estat desenvolupat mitjançant el CMS eBD que és un entorn integrat de desenvolupament, integració i publicació d’aplicacions Web.

Nou Portal del Club Nàutic d'Andorra

Davant la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia Sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors de Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que …

1 .- Els drets d’autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva ia la llibertat d’expressió.

2 .- La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l’establert en l’article 20.5 de la Constitució, posa en mans d’un òrgan no judicial-un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d’impedir als ciutadans espanyols l’accés a qualsevol pàgina web.

3 .- La nova legislació crearà inseguretat jurídica en tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i futur de la nostra economia, entorpint la creació d’empreses, introduint traves a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.

4 .- La nova legislació proposada amenaça als nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s’ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5 .- Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure del seu treball amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i a Internet no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6 .- Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaços, creïbles i assequibles i que s’adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaços per tal que diuen perseguir.

7 .- Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el coneixement humà continuï sent lliure.

8 .- Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d’una economia sostenible i realista de cara al futur.

9 .- Proposem una veritable reforma del dret de propietat intel lectual orientada a la seva fi: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10 .- En democràcia les lleis i les seves modificacions s’han d’aprovar després de l’oportú debat públic i havent consultat prèviament a totes les parts implicades. No és de rebut que es facin canvis legislatius que afecten a drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Aquest manifest, elaborat de forma conjunta per diversos autors, es de tots i de ningú. Si vols, afegeix-t’hi  difonent aquest manifest al teu bloc, Twitter, en xarxes socials, en fòrums o imprimeix-lo i reparteix-lo.

El dìa 29-10-09  va ser el llançament d’Ubuntu 9.10. La distribució Linux més popular (creada per Canonical) presenta les seves novetats en Ubuntu 9.10 Kármico Koala.

Una versió molt esperada que presenta noves funcions i millores. És difícil dir què és el millor de la nova versió, cada usuari trobarà més valuós un o altre apartat.

A aquells que encara no han utilitzat una distribució Linux, els animem a que li donin una oportunitat. Ubuntu és fàcil d’instal·lar i utilitzar-no té grans complicacions.

Aquestes són algunes de les novetats en Ubuntu 9.10:

* Empathy reemplaça Pidgin. Fins ara Pidgin era el programa de missatgeria per defecte. Lamentablement s’ha adormit en els llorers pel que fa a temes de xerrades amb vídeo.

* Per aquest i altres motius Empathy serà l’encarregat de la missatgeria instantània. Això no implica que no puguem instal·lar Pidgin, simplement que no s’inclou directament en Ubuntu 9.10.

* Arrencada i apagat més ràpids. Molt s’ha parlat ja d’aquest tema. Els desenvolupadors han aconseguit reduir sensiblement el temps emprat en arrencar Ubuntu, i tenen plantejat continuar reduint en futures versions.

* Centre de programari d’Ubuntu. El seu objectiu? Facilitar la instal·lació d’aplicacions. Els usuaris novells agrairan aquesta ajuda, que facilita notablement la instal lació / desinstal·lació i actualització del programari.

* Instal·lació de fonts (tipografies) més senzilla. Fins ara era una mica molest instal·lar noves fonts. A Ubuntu 9.10 es dóna un pas de gegant en aquesta tasca. En prémer sobre l’arxiu de la font, mostra una vista prèvia de la mateixa i un botó de “Instal tipografia”.

* Gestor de xarxes renovat. Network Manager s’actualitza, i és més senzill controlar les nostres connexions de xarxa (ja siguin de cable o Wi-Fi).

* Ubuntu One Sistema per a emmagatzemar arxius, contactes i notes en línia. Ideal com a còpia de seguretat o per a compartir arxius. Jo faig servir una aplicació similar, Dropbox.

* Ext4 per defecte. Només a les instal·lacions des de 0, les actualitzacions de Ubuntu 9.04 mantindran el sistema Ext3.

* PPAS millorats. Entre altres coses, les claus públiques es descarreguen automàticament, la qual cosa ho alleugera per a tots i és un obstacle menys per a usuaris novells.

A l’hora de migrar al nou Ubuntu 9.10, hi ha dues opcions:

Actualització Ubuntu.

Actualització des del nostre Ubuntu actual, de la mateixa manera que instal·lem altres actualitzacions de forma periòdica. Així evites haver de tornar a instal·lar programes i mantenim tots els nostres fitxers actuals. Per contra, no és tan segur com instal·lar la nova versió d’Ubuntu des de 0. A més, no pots aprofitar el sistema de fitxers ext4.

Si et decideixes per aquesta opció, actualitza Ubuntu obrint el terminal i escrivint:

sudo update-manager-d

Cliqueu a Actualitzar i espera mentre es descarreguen i actualitzen els arxius (trigarà una estona).